El director general de Support-Girona insta al Parlament una reforma urgent per garantir ingressos dignes i vida independent a les persones amb discapacitat
La fundació acompanya 1.486 persones i alerta que el 75% viuen per sota del llindar de la pobresa
El director general de la Fundació Support-Girona, Josep Maria Solé, ha comparegut aquest 3 de febrer a la Comissió de Drets Socials i Inclusió del Parlament de Catalunya en el marc de la proposta per impulsar al Congrés dels Diputats la modificació del Reial decret legislatiu 8/2015, que regula la Llei general de la Seguretat Social.
Durant la seva intervenció, el responsable de l’entitat ha defensat la necessitat de reformar el sistema de prestacions, especialment les pensions no contributives, per garantir ingressos suficients i fer efectiu el dret a la vida independent de les persones amb discapacitat.
Una entitat que acompanya 1.486 persones
Fundació Support-Girona és una entitat concertada amb el Departament de Drets Socials que gestiona serveis de suport a la capacitat jurídica. Actualment acompanya 1.486 persones adultes —no treballa amb infants— i rep una mitjana d’un cas nou per cada dia laborable.
Segons el director general, en els darrers anys s’ha detectat un canvi de tendència: cada vegada arriben més joves d’entre 18 i 25 anys, molts procedents del sistema de protecció de menors o amb problemàtiques de salut mental que les famílies no poden assumir en solitari.
El 75% de les persones ateses viuen per sota del llindar de la pobresa. Un 20,78% perceben una pensió no contributiva (PNC) i un 12% cobren una prestació familiar per fill a càrrec. Entre els perceptors de PNC, un 10,46% reben complement per tercera persona.
“Mai hem dit que no”
Amb 22 anys d’història, Support-Girona ha assumit tots els casos assignats, incloses situacions d’extrema exclusió, entorns de violència o casos de salut mental sense diagnòstic previ. “No hem dit mai que no a cap encàrrec”, ha remarcat el compareixent, destacant que sovint intervenen en contextos d’alta complexitat social i econòmica.
Del model d’incapacitació al dret a decidir
El director ha reivindicat l’evolució del model d’atenció, deixant enrere la incapacitat i la tutela per abraçar plenament la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides.
Ha estructurat la seva intervenció al voltant de tres articles clau de la Convenció: el 12 (plena capacitat jurídica), el 14 (limitació de la coerció) i el 19 (dret a viure de forma independent i inclosa a la comunitat).
En relació amb l’article 12, ha defensat que el suport a la presa de decisions ha de basar-se en la voluntat i les preferències de la persona, lliure d’influències indegudes i prevenint abusos.
Sobre l’article 14, ha denunciat la necessitat de reformar profundament el sistema de salut mental per evitar tractaments o hospitalitzacions involuntàries, recordant que l’Estat espanyol està compromès amb aquests estàndards internacionals.
El dret a viure on es vulgui, limitat per la pobresa
El punt central de la intervenció ha estat l’article 19: el dret a viure de forma independent i escollir on i amb qui viure. El director ha advertit que aquest dret esdevé “utòpic” si no es garanteix un nivell mínim d’ingressos.
Ha posat com a exemple persones que viuen en recursos residencials amb un cost públic superior als 3.000 euros mensuals, però que, si volguessin compartir pis amb amistats, només disposarien de la seva pensió no contributiva per pagar lloguer i despeses bàsiques. Mentrestant, el sistema no preveu mecanismes flexibles per traslladar els suports econòmics al projecte de vida escollit per la persona.
“L’Estat està disposat a gastar més diners si la persona viu on no vol viure que no pas si decideix quedar-se a casa seva”, ha afirmat.
També ha reclamat accelerar la reforma de la cartera de serveis i flexibilitzar els mecanismes vinculats a la llei de dependència per adaptar els suports a cada projecte vital.
Reforma de les pensions no contributives
En relació amb la proposta legislativa debatuda, el director ha defensat convertir les pensions no contributives en un sistema universal i previsible que garanteixi ingressos dignes, ja que actualment no arriben a cobrir el llindar de pobresa.
Ha valorat positivament la proposta d’increment de les quanties, tot i reconèixer que l’ideal seria una reforma més ambiciosa. També ha defensat mantenir una via d’accés a la pensió vinculada a la designació judicial d’una mesura de suport, per evitar períodes d’espera de fins a 24 mesos sense ingressos.
En aquest sentit, ha denunciat la burocràcia “inhumana” i els terminis excessius. Ha explicat que l’entitat sovint tramita simultàniament la prestació familiar per fill a càrrec —més ràpida— i la pensió no contributiva, regularitzant posteriorment la situació amb la Seguretat Social. “És un joc d’equilibris que no té sentit”, ha conclòs.
La compareixença s’ha produït en el marc de la tramitació de la proposta per instar el Congrés dels Diputats a modificar la normativa estatal, amb l’objectiu de reforçar la protecció econòmica de les persones amb discapacitat i garantir efectivament els seus drets.
