Presentació de l'informe "Radiografia d’un dret incomplert"
L’Espai Unitari denuncia que la majoria de les persones amb discapacitat veuen vulnerat el seu dret a viure de manera independent i arrelada a la comunitat
Les mancances greus en suports en la comunitat, desinstitucionalització, inserció laboral o l’accés a l’habitatge suposen un incompliment de la Convenció de l’ONU (2006).
Només el 0,03% de les prestacions del Sistema d’Atenció a l’Autonomia i la Dependència (SAAD) concedides a Catalunya són ajudes per a l’Assistència Personal per a persones amb discapacitat. Aquesta és una de les conclusions de l’informe “Radiografia d’un dret incomplert”, que acaba de fer públic l’Espai Unitari, del qual Support-Girona n'és membre.
L’Espai Unitari, integrat per 33 organitzacions i 14 persones significades en l’àmbit de la discapacitat a Catalunya, denuncia que el Govern de la Generalitat està prioritzant els serveis residencials i la institucionalització en contra del que diu l’Article 19 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. Aquest article reconeix el dret de les persones amb discapacitat a poder decidir on i amb qui volen viure, a disposar dels suports necessaris per fer-ho possible i a tenir garantida l’accessibilitat universal.
El sistema d’atenció actual prioritza els serveis residencials i la institucionalització per sobre dels serveis i suports humans en la comunitat que millor garanteixen l’autodeterminació de la persona amb discapacitat
Només 90 persones a tot Catalunya poden gaudir d’assistent personal, un suport humà i professional que és el que millor garanteix l’autodeterminació de la persona amb discapacitat i facilita que pugui portar a terme el seu projecte de vida independent i de participació plena en la comunitat. Per contra, 39.186 persones reben ajuda per serveis residencials. L’Espai Unitari remarca que segons l’Enquesta de Discapacitat, Autonomia Personal i Situacions de Dependència, només el 8,2% de les persones amb discapacitat que viuen en centres residencials poden decidir què i quan mengen, només el 19,7% decideixen quan fan la seva higiene personal i només el 23% acaben decidint quan es lleven o quan volen anar a dormir.
L’Espai Unitari també destaca que els estudis demostren que l’Assistència Personal té un impacte social que triplica la inversió econòmica realitzada: per cada euro invertit es generen entre 3,20 € i 3,67 € d’impacte social, i proporciona ingressos a l’Administració en forma de cotitzacions i recaptacions d’impostos.
Les ajudes estan centrades en els serveis i no en la persona
Actualment el finançament s’adreça a la plaça ocupada o al servei utilitzat. Així, per exemple, el nostre sistema d’atenció està disposat a pagar més diners públics si la persona amb discapacitat ingressa en una residència que si la mateixa persona tria Assistència Personal, sense deixar casa seva i sense marxar del seu entorn habitual.
L’Espai Unitari reclama substituir el sistema de finançament actual pel de “Pressupostos Personals”, que consisteixen en assignar una dotació econòmica a la persona amb discapacitat un cop valorades les seves necessitats i és ella qui decideix quins serveis vol rebre i com els vol rebre, d’acord amb les seves preferències i voluntat.
La família és qui continua proporcionant majoritàriament el suport humà que la persona amb discapacitat necessita, situació que fa inviable que aquesta pugui emancipar-se
A Catalunya es registren 148.930 prestacions econòmiques de Cures Familiars, fet que representa el 49,90% del total de prestacions del SAAD a Catalunya.
O dit amb d’altres paraules, el nostre sistema d’atenció es sustenta principalment en la família o en els serveis residencials. Sense disposar de suport humà professional en la comunitat, com ara la figura d’assistent personal, la gran majoria de persones amb discapacitat tenen molt difícil guanyar espais d’autonomia i, encara menys, fer realitat projectes de vida independent i d’inclusió en la comunitat.
I les famílies, majoritàriament les dones, tenen molt difícil fer realitat un projecte de vida propi.
Només una de cada tres persones amb discapacitat treballa
No hi ha interès en garantir la inserció laboral de les persones amb discapacitat i, encara menys, en fer-ho al mercat ordinari de treball. Una altra de les vulneracions de drets que recull l’informe és l’accés al treball i a fer-ho “en igualtat de condicions que la resta de la població”, tal com estableix la Convenció de les Nacions Unides. Només una de cada tres persones amb discapacitat de 16 a 64 anys té feina. I les que treballen cobren un salari brut anual mitjà un 21,1% inferior al de les persones sense discapacitat; i prop del 50% de les persones en atur ho estan dos o més anys.
No hi ha un reconeixement de la situació d’exclusió habitacional en què es troba el col·lectiu de persones amb discapacitat
L’informe també denuncia que no hi ha, ni es preveu, un “Pla específic d’habitatge” per a les persones amb discapacitat en el context del “Pla territorial sectorial d’habitatge”. Aquesta acció positiva addicional mitjançant un “Pla específic d’habitatge” sí es contempla amb d’altres sectors de població, però no amb el de persones amb discapacitat.
No es disposa de suport i assessorament jurídic especialitzat públic i gratuït per elevar fins al Comitè Internacional denúncies sobre vulneració dels drets de les persones amb discapacitat
No existeix cap servei públic institucional obert a tota la ciutadania que ofereixi suport i assessorament jurídic especialitzat i gratuït des de l’inici del procediment judicial i una vegada s’han exhaurit les vies estatals per tal d’arribar fins al Comitè Internacional de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD), amb accés universal i sense condicionants; ni que faci efectiva la litigació estratègica internacional sempre que calgui amb impacte legislatiu, judicial i social.
Això explica el fet que aquest Comitè Internacional no hagi rebut cap denúncia provinent de ciutadans o ciutadanes de l’Estat espanyol per la vulneració del seu dret a una vida independent i d’inclusió en la comunitat.
Per avançar cal empènyer
L’Espai Unitari veu “signes positius en la voluntat del Departament de Drets Socials i Inclusió d’avançar en l’assoliment dels drets de les persones amb discapacitat”, però també constata que en temes com la desinstitucionalització, la inserció laboral o l’accés a l’habitatge no s’observen signes visibles d’actuar en coherència amb el mandat de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
Per això, més que discursos, reclama fets.
L’Espai Unitari és un espai obert i sense formalització administrativa que es defineix com un espai de complicitats i de xarxa d’aliances des del qual volem influir en les polítiques públiques per tal d’orientar-les al compliment de la Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada l’any 2006 i vigent a l’Estat espanyol des de maig de 2008, fent efectiu el dret a una vida independent i d’inclusió en la comunitat de les persones amb discapacitat.
