Proposta al Congrés Mundial de la Tutela d'un mètode de valoració de l'ètica en les decisions tutelars

Amb el títol «Massa és restricció; molt poc, abandonament: a la recerca d'una intervenció de tutela correcta», el director de la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines, Josep Maria Solé, i el director de l’Observatori d’Ètica Aplicada a l’Acció Social de Girona, Joan Manuel del Pozo, proposaran el proper dijous al Congrés Mundial de la Tutela 2014 (Arlington-Virginia,EEUU) un mètode de valoració de l’acció tutelar èticament correcta per part de les organitzacions i els professionals que exerceixen aquesta funció sobre persones necessitades de protecció jurídica per no poder governar-se per si soles. L’objectiu és debatre amb un aforament de més 300 congressistes, representants d’entitats tutelars de tot el món, les bases que han de permetre aplicar aquest mètode en compliment de la Convenció Internacional de Drets de les Persones amb Discapacitat. Segons han avançat Solé, expert en la pràctica tutelar al capdavant de la Fundació, i Del Pozo, investigador en temes d’ètica aplicada a l’acció social des de l’Observatori que dirigeix, “els procediments legals que incideixen en la capacitat d'obrar de les persones han de ser instruments de protecció de drets, no de pèrdua o limitació d'aquests”. “Quan el dret a la llibertat entra en conflicte amb altres drets fonamentals de la persona i aquesta no està en condicions de resoldre correctament, el tutor ha de ponderar i decidir, amb la màxima participació possible de la persona afectada, d'acord amb seva personalitat i de forma objectiva i raonable, quin dels drets en conflicte prevalen; i ha de donar explicacions raonables d'això”, afirmen. En la seva ponència, Solé i Del Pozo expliquen que una intervenció sense el consentiment de la persona afectada, pot estar èticament justificada si es compleixen conjuntament tres condicions: evitar un dany o produir un benefici objectiu a la persona afectada; que la persona no pugui donar el seu consentiment per a aquesta acció perquè té algun tipus d'incapacitat bàsica per fer-ho; i la pressumpció raonable que la persona donaria el seu consentiment si no estigués incapacitada i, per tant, coneguessin realment quin és el seu bé. Signatura pendent a l’Estat espanyol i Catalunya L’aplicació de la Convenció Internacional de Drets de les Persones amb Discapacitat, especialment el seu article 12 que tracta de la igualtat jurídica davant la llei, el dret a la protecció i al suport, està provocant canvis legislatius a tot el món occidental però a l’Estat espanyol encara n'hi ha que estan pendents, especialment pel que respecta a la regulació de la capacitat jurídica i a la forma de protecció als que necessiten suport per exercir-la. La Convenció i el seu Protocol Facultatiu van ser aprovats el 13 de desembre de 2006 a la seu de les Nacions Unides a Nova York. L'Estat Espanyol va signar i ratificar la Convenció, i el 8 de maig de 2008 va entrar a formar part de l'ordenament jurídic, essent la seva aplicació vinculant per tots els poders públics. Es tracta del primer instrument ampli de drets humans del segle XXI. Assenyala un "canvi paradigmàtic " de les actituds i enfocaments respecte de les persones amb discapacitat. La Convenció es va concebre com un instrument de drets humans amb una dimensió explícita de desenvolupament social. Reafirma que totes les persones amb tots els tipus de discapacitat han de poder gaudir de tots els drets humans i llibertats fonamentals. Aclareix i precisa com s'apliquen a les persones amb discapacitat totes les categories de drets i s'indiquen les esferes en què cal introduir adaptacions perquè les persones amb discapacitat puguin exercir en forma efectiva els seus drets i les esferes en què s'han vulnerat aquests drets i en què s'ha de reforçar la protecció dels drets. La Fundació Tutelar de les Comarques Gironines L’activitat de la Fundació, creada l’11 d’abril de 2003, es concreta especialment en l’exercici de càrrecs tutelars per designació judicial, amb les responsabilitats que això suposa respecte aquestes persones quan, per qualsevol circumstància, no hi ha familiars, o aquests no estan en disposició d’assumir aquesta responsabilitat, o no convé que l’assumeixin, però també ofereix suport a les persones que tenen cura d’un familiar assumint càrrecs tutelars (assessorament, orientació, gestions per preveure el futur, etc.). En 10 anys la Fundació ha exercit càrrecs tutelars respecte 1.100 persones, dels quals 670 són vigents actualment. Del conjunt de casos atesos, un 49% són persones que pateixen un trastorn mental sever; un 27% pateix una discapacitat intel•lectual; un 19% pateix una demència i el 5% restant correspon a persones tutelades amb diagnòstic de difícil classificació. La Fundació rep una mitjana de 3,6 casos nous per setmana (dades 2013). La Fundació fonamenta l’acció tutelar en l’acompanyament social i terapèutic, àmbits als quals destina el 66% dels seus recursos humans. La resta dels professionals de la Fundació es destina a la gestió econòmica i la defensa jurídica de les persones que proteix, sota la llei civil catalana. Cooperació, innovació i transferència de coneixement La filosofia de treball de la Fundació és cooperar de forma decidida amb els agents i institucions del sistema dels serveis socials i sanitaris, tan catalans com internacionals, pel que fa a la protecció jurídica i social de les persones amb major vulnerabilitat. En el marc d’aquesta estratègia de teixir sinèrgies i amb l’objectiu de construir un model social de protecció legal just, eficient i sòlid, l’entitat manté el seu compromís amb la millora de la funció tutelar des del camp de la innovació i transferència de coneixement — especialment des de la vessant de l’ètica—, a través de l’aliança estratègica el Campus Arnau d’Escala, organització dedicada a recerca aplicada en matèria de serveis socials i sociosanitaris i el seu organisme Observatori d'Ètica Aplicada a l'Acció Social, Psicoeducativa i Sociosanitària. Així mateix, i amb la voluntat de compartir experiències, formació i projectes, la Fundació Tutelar vol col•laborar amb altres organitzacions socials de tot el món i específicament amb les que desenvolupen funcions tutelars.